1.Set del matí, finals de gener, segle XI, baixa edat mitjana. Un cavaller torna al castell després d’una dura batalla. El tio feia pena, anava amb l’armadura abonyegada, l’elm torçut, la cota de malla feta esquinçalls i el cavall coixejant. El senyor del castell ix a la seua trobada i li diu: – Però què t’ha passat? – Senyor venge de servir-vos com vos mereixeu castigant durament els vostres enemics de Ponent. – Però què dieu, si jo mai he tingut enemics en Ponent. – Ah no?. Perquè ara els teniu.
-Soldat López no li vaig veure en les proves de camuflatge
-Moltes gràcies senyo
Li diu una ceba a una altra:
-No entenc els humans.
-Perquè ?
-Primer ens maten i després ploren
El Zagal 